Bon dia!
Avui hem conegut la Juliana, una nena a qui encantava cuinar. Però sabeu què? La Juliana tenia un costum molt especial: s'empassava les paraules! Quan alguna cosa no li agradava, quan volia jugar a una altra cosa o quan algú la molestava, no gosava dir-ho. Es guardava totes aquestes paraules dins la panxa. I és clar, al final tenia tantes paraules guardades que fins i tot li feia mal la panxa!
Un dia, la Juliana es va atrevir a dir què pensava. I va descobrir una cosa meravellosa: podia explicar el que volia i com se sentia, i els altres podien escoltar-la. A nosaltres també ens passa de vegades. Ens fa vergonya dir que alguna cosa no ens agrada, que estem tristos o que preferim fer una altra cosa. Però les nostres paraules són importants. Podem dir el que sentim amb respecte, sense cridar i sense fer mal a ningú. I també hem d'escoltar allò que senten els altres.
Jesús, ajuda'ns a dir el que sentim sense por i amb respecte. Ensenya'ns també a escoltar i respectar les paraules dels altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies