Bon dia!
Avui hem conegut el Noah, que estava construint una torre altíssima amb molt d'esforç. Però un dia el vent va entrar per la finestra i la torre va caure! El Noah es va enfadar moltíssim. Tant, tant, que semblava que havia esdevingut un monstre de l'enuig! Volia cridar, llençar coses i trencar-ho tot. Però el pare del Noah li va fer una abraçada molt forta i el va ajudar a tranquil·litzar-se.
Alguna vegada us heu enfadat tant com el Noah?
De vegades ens enfadem perquè alguna cosa no ens surt bé, perquè perdem una joguina o perquè algú fa alguna cosa que no ens agrada. Enfadar-se no és dolent, però cal aprendre què fer amb el nostre enuig. Nosaltres també podem respirar a poc a poc, demanar una abraçada, buscar un lloc tranquil o explicar què ens passa. I quan estem més calmats… ho podem tornar a intentar! Perquè l'important no és no enfadar-se mai, sinó aprendre a calmar-nos sense fer mal a ningú.
Jesús, quan m'enfada molt, ajuda'm a respirar, tranquil·litzar-me i parlar amb afecte. Que les meves mans serveixin per abraçar i no per fer mal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies