L'altre dia, a la reflexió vam observar el sol quan surtia al matí i ho omplia tot de llum. Però què passa a la nit? No hi ha llum? És clar que sí. A casa tenim la llum de les bombetes, però a la natura és la LLUNA la que il·lumina el cel fosc. El sol li deixa la llum a la lluna a la nit, i al matí li torna.
Encara que la foscor fa una mica de por, la lluna brilla perquè no ens perdem i trobem el camí. A més a més, de la mateixa manera que el sol, la lluna ens recorda que sempre podem il·luminar la vida d'algú.
Jesús, fes-me brillar amb el teu amor i il·luminar la vida dels qui m'envolten.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies