Bon dia
Ahir, de sobte, es van apagar tots els llums! La casa es va quedar molt fosca i no podíem veure res. No funcionaven les làmpades, ni la tele, ni les joguines amb llums. Tot era fosc! Tot estava en silenci.
Vas tenir por? És normal sentir por quan no podem veure bé allò que ens envolta. Però encara que no hi havia llum, estàvem junts amb la nostra família. Quan estem amb la mare, el pare, els avis i els germans, tot és més fàcil. I quan ens sentim acompanyats, la foscor ja no fa tanta por.
De vegades, quan se'n va la llum, podem fer coses noves i divertides. I tu? Què vas fer quan se'n va anar la llum? Qui va estar amb tu? Vas jugar alguna cosa especial?
I recorda... Encara que no hi hagi llum, l'amor de les persones que ens cuiden sempre és a prop, com una llum al cor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies