Avui Jesús et vull donar les gràcies per algú molt especial per a mi: els meus amics.
Diuen els grans que qui té un amic, té un tresor. No acabo d'entendre del tot el que vol dir, però el que sí que entenc és que és molt important tenir al meu costat els meus amics que em recolzen, m'escolten i m'ajuden. I, sobretot, tenir-te a tu, Jesús com un amic veritable.
Però necessito la teva ajuda, necessito aprendre de tu a ser un bon amic. A no enfadar-me i a barallar-me, a compartir amb els altres, a somriure i perdonar; a acceptar consells i no molestar-me quan em diuen que faig alguna cosa malament.
Jesús, tu ets el meu amic, que m'escolta, que fa sentir millor, que sento tan a prop. Vull ser així amb els meus amics, com puc millorar?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies