En Francesc era un nen italià de la ciutat d'Assís. Des de ben petit li agradava quedar observant la natura i els animals. Cert dia, quan anava camí de l'escola es va trobar amb una aranya. La pobra s'havia embolicat amb la teranyina i estava demanant ajuda.
- Socors, socors... M'ofego! - deia l'aranya angoixada.
En Francesc va escoltar els crits de la petita aranya i no va dubtar a anar a ajudar-la.
- Queda't quieta, no et moguis aranyeta que a poc a poc et desenredaré - li va dir el nen.
L'aranya es va quedar immòbil i en Francesc amb molta paciència li va anar desembolicant la tela del cos. Quan l'aranya es va sentir alliberada, plena de joia li va dir:
- Moltes gràcies, m'has salvat la vida.
En Francesc va mirar l'aranya i li va dir:
- No he estat jo qui t'ha salvat, sinó Déu que em va permetre poder escoltar els teus crits i venir a ajudar-te.
L'aranyeta es va quedar callada per un moment i li va dir:
- Aleshores hauré de donar les gràcies a Déu - després d'una breu pausa va confessar - No sé com fer-ho, no el puc veure.
- No cal veure'l amb els ulls cal sentir-lo amb el cor. Agraeix-li amb el cor, Ell t'escoltarà i estará feliç de saber que estàs bé.
I així ho va fer l'aranyeta, va agrair a Déu haver fet possible que aquest nen passés a prop i l'hagués ajudat. En Francesc va marxar feliç al col·legi.
En Francesc va ser feliç admirant i tenint cura de la natura i gaudint de la companyia dels animals que estimava. No va deixar mai de donar gràcies a Déu pel bell regal que havíem rebut, el nostre planeta Terra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies