Al gran Món de la Fantasia hi havia enrenou i crispació. La petita fada Carme havia començat a mossegar-ho tot. Al principi, el seu objectiu era el bosc. No hi havia fruit que no hagués clavat la dent. I encara que havia rebut avisos i càstigs, el seu comportament no havia millorat.
Amb el pas de les setmanes, la cosa havia anat a pitjor. Ara les víctimes eren els seus amics, amb qui compartia jocs i tasques. Al petit follet Fermín li havia mossegat a l'orella esquerra. En Fermí plorava i la Carme s'excusava dient que com que el seu amic era negre ella pensava que seria de xocolata i que es podia menjar. la van renyar i castigar.
L'elfa Cristina no havia tingut més sort. Aquesta petita tenia els cabells d'un taronja intens i la Carme va explicar, després de la mossegada oportuna, que ella només pretenia esbrinar si tenia gust a taronja. El mateix pretext va utilitzar la nostra fada després de deixar l'empremta de les seves dents al braç de Chinlin, un graciós ogre amb avantpassats humans xinesos. Com era groc , la Carme va dir haver-lo confós amb una llimona. Més càstigs.
Tots estaven molt enfadats i adolorits i cap no va voler tornar a jugar amb la Carme. La petita fada seguia fent dentellades a tot allò que trobava, però cada cop estava més sola i trista. Mirava de lluny com els seus antics companys reien, compartien joguines i jugaven al bosc de Fantasia. Mossegar li començava a avorrir, ella volia jugar amb els seus amics, però cada cop que s'hi acostava, tots fugien volant o corrent. Finalment, la fada Morgana, la seva professora, va acordar una reunió entre els petits. La Carme va demanar perdó a tots entre llàgrimes i va assegurar que cap mossegada era més important que tenir amics. I és que, la soledat havia donat una important lliçó a la fada Carme: als amics cal cuidar-los i, sobretot, mai fer-los mal.
Amb el pas de les setmanes, la cosa havia anat a pitjor. Ara les víctimes eren els seus amics, amb qui compartia jocs i tasques. Al petit follet Fermín li havia mossegat a l'orella esquerra. En Fermí plorava i la Carme s'excusava dient que com que el seu amic era negre ella pensava que seria de xocolata i que es podia menjar. la van renyar i castigar.
L'elfa Cristina no havia tingut més sort. Aquesta petita tenia els cabells d'un taronja intens i la Carme va explicar, després de la mossegada oportuna, que ella només pretenia esbrinar si tenia gust a taronja. El mateix pretext va utilitzar la nostra fada després de deixar l'empremta de les seves dents al braç de Chinlin, un graciós ogre amb avantpassats humans xinesos. Com era groc , la Carme va dir haver-lo confós amb una llimona. Més càstigs.
Tots estaven molt enfadats i adolorits i cap no va voler tornar a jugar amb la Carme. La petita fada seguia fent dentellades a tot allò que trobava, però cada cop estava més sola i trista. Mirava de lluny com els seus antics companys reien, compartien joguines i jugaven al bosc de Fantasia. Mossegar li començava a avorrir, ella volia jugar amb els seus amics, però cada cop que s'hi acostava, tots fugien volant o corrent. Finalment, la fada Morgana, la seva professora, va acordar una reunió entre els petits. La Carme va demanar perdó a tots entre llàgrimes i va assegurar que cap mossegada era més important que tenir amics. I és que, la soledat havia donat una important lliçó a la fada Carme: als amics cal cuidar-los i, sobretot, mai fer-los mal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies