(Explicació per als educadors)
La Júlia, una nena petita, feliç i amb una vida tranquil·la i normal, que un bon dia perd una cosa molt important a la seva vida…i experimenta per primera vegada la sensació de buit.
L'autora l'il·lustra magníficament com un forat a l'estómac que la fa sentir trista i perduda, perquè no comprèn què ha passat de sobte al seu món. No ens explica què ha perdut la Júlia, però ni tan sols cal. El seu món ja no és pas el que era.
Ara s'ha d'enfrontar a la nova vida sense allò, i ha d'aprendre a superar aquest buit que ha deixat la seva desaparició. Al principi la Júlia no sap com fer-ho. Sent fred, enuig, caos al seu voltant, i intenta omplir aquest buit de moltes maneres, però no aconsegueix calmar aquesta sensació, i això la fa més infeliç i vulnerable. Un bon dia decideix parar de buscar. Aquest dia plora molt, fins que exhausta comprèn que aquest buit no s'omplirà des de fora, que cal omplir-lo des de dins. I comença a explicar com se sent, a expressar les pors i la tristesa…i aquest buit es va omplint de color, de música, de màgia infantil.
La Júlia aconsegueix així tornar a connectar amb el seu entorn. Comprèn que els buits formen part de la nostra vida des que naixem, petites i grans pèrdues, que ens ajuden a anar convertint-nos en les persones que som.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies