"Any de neu, any de Déu", diu el refrany. La tia Magda m’ha explicat que això és el que es deia al seu poble quan era petita. Jo li pregunto el perquè d’aquesta dita i em respon que la neu d’ara serà aigua a la primavera. És veritat, no havia pensat que la neu acumulada en els cim de les muntanyes es fondrà i baixarà rius avall regant tot el que trobin pel camí i omplint pantans, pous i fonts.
Que sàvia és la natura que preveu l’aigua que es necessitarà i ens la regala en forma de neu!
Però també he pensat que la neu es pot convertir en un enemic perillós si no es tenen les condicions necessàries per a abrigar-se i protegir-se del fred. Quantes persones prop nostre estan en aquests moments patint a causa del fred i la neu?
Que bo seria que tots ens recordéssim de les persones necessitades i féssim alguna cosa per a evitar-los el sofriment!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies