CONTES PETITS: El girasol


Hi havia una vegada una que va caure entre les roques i no podia sortir. Es va posar molt trista i va dir:
- Mai arribaré a ser una planta, sense terra, sense i sense
Un ocell va escoltar la llavor i va anar a veure la mare Terra.
- La llavor està atrapada entre les roques i no pot sortir.
Aleshores, la mare terra va cridar al sol i a la pluja. Els tres junts van anar a veure la llavor i li van dir:
- Obre les teves fulles al vent i al sol. Naixerà la teva tija i una bella flor.
La pluja va començar a caure. La llavor es va enfonsar a la terra. Va agafar força amb l’aigua i el sol i va començar a créixer. Les seves fulles semblaven dos ullets verds i la seva tija creixia i creixia... De sobte, va néixer un capoll i després va brotar la flor: un cercle rodejat de pètals grocs. Aquella flor tan preciosa era un Girasol!

Ajuda’m Jesús, a què la meva llavor pugui donar molts fruits de coses bones.

Comentaris