En el cel va aparèixer una estrella.
Una estrella molt brillant.
Uns deien: “Potser assenyala alguna cosa important!”
D’altres deien: “Au, va, és una estrella com les altres!”
Però l’estrella seguia allà, per a qui volgués veure-la.
Senyor, tu ens dónes llibertat.
Nosaltres decidim
fer les coses bé o malament.
Però nosaltres,
que som amics de Jesús,
volem fer les coses bé.
Fes que veiem la teva estrella
brillant en el cel de les nostres vides
i fes que volguem seguir-la!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies