EXPLICA'M UN CONTE: La libel·lula que sempre volava baix


Explica una llegenda que quan una libèl·lula vola molt baix, gairebé fregant el terra, és perquè una tempesta s'acosta.
Aquesta és la història de Lula, una libèl·lula que no aconseguia aixecar-se més d'un pam del terra. Era jove, forta i àgil, no tenia cap malaltia ni problema a les seves ales. Simplement no aconseguia enlairar-se més alt que era el que desitjava. Per més que ho intentava mai no ho aconseguia, de manera que sempre plovia allà per on ella passava. Atreia l'aigua i les tempestes sense voler-ho. Trista per no poder volar a més alçada i atraure sempre tempestes, va decidir que el millor que podia fer era desprendre's de les seves ales. Ja no seria una libèl·lula però per fi el sol brillaria. 
Així, va anar a veure un home vell i savi que convertia els desitjos en realitat. Li va explicar quin era el seu problema, què era allò que necessitava i desitjava. El bon ancià després d'escoltar-la li va dir:
– “Ets una bella libèl·lula i no et trauré les ales. Si ho fes et posaries malalta i altres insectes més grans que tu, ocells, o fins i tot granotes i altres animals et podrien caçar. El que passa és que no confies en tu mateixa, tens por. Oblida la por i deixa-la enrere. Pots fer tot allò que et proposis, només t'ho has de creure”.
La libèl·lula convençuda, a mitges, per les sàvies paraules de l'ancià ho va intentar. Es va esforçar a fons, va posar tota la seva autoconfiança, la seva determinació i forces i ho va aconseguir.
No s'ho podia creure, el vell tenia raó: amb autoconfiança era possible. Des de d'aleshores, la Lula ja no ha tornat a volar baix. Sempre vol veure com brilla el sol. Bé excepte algunes vegades, quan l'aigua escasseja.

Comentaris