Fa molts, moltíssims anys, un bosc de Tailàndia s'il·luminava cada nit gràcies a la llum de les cuques de llum. Els animalets formaven un grup enorme que vivia en comunitat dins dels forats que hi havia a l'escorça d'un arbre mil·lenari.
Quan desapareixia el càlid sol d'estiu i un mantell fosc ho cobria tot, les cuques de llum, molt juntetes, sortien a ballar. Els seus cossos titilaven com petites estrelles resplendents. Centenars de llumetes il·luminaven la nit, creant un espectacle visual que emocionava la resta dels animals.
Totes les cuques de llum gaudien d'aquell ritual nocturn excepte una, que mai no volia sortir a volar amb les altres. Ningú entenia què li passava. Al contrari que les seves orgulloses companyes, ella preferia romandre oculta al seu amagatall de l'arbre.
Un dia, la seva àvia, una de les cuques de llum amb més experiència en l'art de la dansa nocturna, es va quedar parlant amb ella.
– Estimada néta – li va xiuxiuejar afectuosament – Què et passa? Mai no vols sortir a volar amb nosaltres i no sabem quina és la raó. És molt divertit i ens fa molta pena que siguis l'única que no participi en aquest meravellós joc.
– Em fa molta vergonya, àvia. Quan veig la increïble lluna il·luminant la nit amb la seva brillant llum, em sento insignificant. Mai podré comparar-me amb ella – va contestar ploriquejant la petita cuca de llum.
– Això no és del tot cert, estimada néta – va voler consolar-la la seva àvia. – La lluna no sempre il·lumina igual les nits del bosc.
La petita cuca de llum va fer cara d'estranyesa i no va saber què pensar.
– No t'entenc, àvia… Què vols dir?
– La lluna no brilla sempre igual, noia. Quan és plena, la seva llum ho envaeix tot i aclareix la nit. Però quan està creixent o minvant, la seva brillantor és molt més petita. Hi ha dies que la lluna és tan diminuta, que, si no fos per nosaltres, el bosc semblaria un túnel fosc. Aquests dies, la nostra feina té més importància perquè tenim la responsabilitat no només d'embellir el món en ombres, sinó de servir de guies a tots els animals perquè puguin orientar-se en la foscor.
Que bé que es va sentir la petita cuca de llum després de l'explicació de la seva àvia! Ara entenia que encara que era petitona, la seva missió era molt important per a la vida del bosc. A partir d'aquell dia, va sortir puntual i plena de felicitat a compartir el màgic ball de llum amb les seves companyes.
Adaptació d´un conte popular de Tailàndia
Quan desapareixia el càlid sol d'estiu i un mantell fosc ho cobria tot, les cuques de llum, molt juntetes, sortien a ballar. Els seus cossos titilaven com petites estrelles resplendents. Centenars de llumetes il·luminaven la nit, creant un espectacle visual que emocionava la resta dels animals.
Totes les cuques de llum gaudien d'aquell ritual nocturn excepte una, que mai no volia sortir a volar amb les altres. Ningú entenia què li passava. Al contrari que les seves orgulloses companyes, ella preferia romandre oculta al seu amagatall de l'arbre.
Un dia, la seva àvia, una de les cuques de llum amb més experiència en l'art de la dansa nocturna, es va quedar parlant amb ella.
– Estimada néta – li va xiuxiuejar afectuosament – Què et passa? Mai no vols sortir a volar amb nosaltres i no sabem quina és la raó. És molt divertit i ens fa molta pena que siguis l'única que no participi en aquest meravellós joc.
– Em fa molta vergonya, àvia. Quan veig la increïble lluna il·luminant la nit amb la seva brillant llum, em sento insignificant. Mai podré comparar-me amb ella – va contestar ploriquejant la petita cuca de llum.
– Això no és del tot cert, estimada néta – va voler consolar-la la seva àvia. – La lluna no sempre il·lumina igual les nits del bosc.
La petita cuca de llum va fer cara d'estranyesa i no va saber què pensar.
– No t'entenc, àvia… Què vols dir?
– La lluna no brilla sempre igual, noia. Quan és plena, la seva llum ho envaeix tot i aclareix la nit. Però quan està creixent o minvant, la seva brillantor és molt més petita. Hi ha dies que la lluna és tan diminuta, que, si no fos per nosaltres, el bosc semblaria un túnel fosc. Aquests dies, la nostra feina té més importància perquè tenim la responsabilitat no només d'embellir el món en ombres, sinó de servir de guies a tots els animals perquè puguin orientar-se en la foscor.
Que bé que es va sentir la petita cuca de llum després de l'explicació de la seva àvia! Ara entenia que encara que era petitona, la seva missió era molt important per a la vida del bosc. A partir d'aquell dia, va sortir puntual i plena de felicitat a compartir el màgic ball de llum amb les seves companyes.
Adaptació d´un conte popular de Tailàndia
Jesús, tu vols que siguem la llum de la terra per ajudar que altres visquin millor, per posar rialles i humor a la vida. Fes-nos divertits, alegres i bons com tu, per així viure feliços i fer feliços els altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies