EXPLICA'M UN CONTE: L'arbre de Nadal

Aquell matí, la Sofia s'havia despertat molt aviat. Estava tan entusiasmada que pràcticament no havia dormit. A la tarda, aniria amb el seu pare a buscar un arbre de Nadal per col·locar-lo al saló i adornar-lo amb llums de colors i alguns detalls que ella mateixa havia dissenyat. Era la primera vegada que el seu pare li permetia acompanyar-lo a recollir l'arbre a la botiga, i això significava que ja era gran. Així que la Sofia se sentia molt feliç.

Van sortir de casa molt aviat i en acostar-se al viver, el fred es va començar a fer més intens: centenars d'arbres col·locats en fileres esperaven una família que els acollís aquell Nadal. Només creuar la porta, es va acostar un senyor molt amable per atendre'ls. Amb la pala a mà, els va demanar que el seguissin fins on eren els arbres. Els va preguntar quin volien i tot seguit va començar a cavar per treure aquell petit pi del seu entorn. Sofia no va poder evitar sentir-se molt trista i va començar a plorar desconsoladament. Per més que el seu pare va intentar calmar-la, no ho va aconseguir. El seu plor va ser tan gran que van tornar a casa sense l'arbre de Nadal.

Res no calmava la Sofia. Es va passar la resta del matí i tota la tarda plorant a la seva habitació. Quan es va calmar, va anar a veure el seu pare i li va preguntar per què els feien això als arbres. El seu pare va intentar explicar-li que era una tradició i que els havien sembrat amb aquest objectiu, que aquesta era la seva missió a la terra. En escoltar això, la tristesa de Sofia es va transformar en enuig i li va dir:

– La seva missió? I quan aquests arbres van decidir que aquesta seria la seva missió?

Res del que va dir el pare la va convèncer. La decepció que va envair la nena la va portar a tancar-se a la seva habitació i només sortia per menjar.

Una tarda, quan el seu pare ja no sabia què més fer, la Sofia el va cridar i li va demanar que anés a la seva habitació. En entrar va descobrir que la nena havia dissenyat un arbre nadalenc preciós, i ho havia fet amb objectes que tenia a la seva habitació.

– Pare, veus com podem tenir un arbre de Nadal preciós sense fer malbé aquests pobres pins?

El seu pare la va abraçar amb tendresa i va comprendre com havia estat d'equivocat. Va aprendre la lliçó que li va donar la seva filla i a partir d'aquell any, cada Nadal pare i filla organitzaven un taller de manualitats perquè tots els nens del barri dissenyessin el seu propi arbre de Nadal i els pins poguessin continuar creixent.