Fa molts anys, quan encara existien els romans, hi havia tres tipus de persones. D'una banda hi havia els patricis, que eren rics i manaven en tot. Després hi havia els plebeus, que eren la major part de la població, i podien treballar i tenir les seves pròpies cases o cultius. Finalment, hi havia els esclaus, que pertanyien als seus amos i no tenien cap dret.
En Marc i en Lucius eren dos nens, fills de patricis, que tenien un munt d'esclaus que havien de fer tot el que se'ls demanava.
-Netegeu tota la casa i arregleu tot el jardí! I després, doneu de menjar als cavalls! -els deien els pares d'en Marc i en Lucius als seus esclaus.
Un dia, Marc i Lucius van preguntar als pares si podien jugar amb els fills dels esclaus.
-No! No parleu amb ells! Els esclaus no juguen, els esclaus treballen, encara que siguin nens! -va contestar el pare molt enfadat.
Marc i Lucius van fer cas al seu pare i se'n van anar a fer una passejada.
-Mira quin pont més gran estan construint! -va dir en Marc.
-Sí! És gegant! Mira quanta gent està treballant! -va contestar en Lucius.
Tots dos es van quedar embadalits en veure aquella construcció i, de sobte, en Lucius va caure a un forat molt profund.
-Ajuda! – va cridar.
-Lucius, estàs bé? -li va preguntar en Marc.
-M'he fet mal! Demana ajuda! -va cridar el nen, mentre plorava de dolor.
En Marc va sortir corrent i va anar a buscar ajuda al pont. Quan va arribar, dos nens el van veure molt angoixat i li van preguntar:
-Què et passa? Podem ajudar-te?
En Marc es va quedar mut, perquè aquests dos nens eren els dos nens esclaus de casa seva i va recordar el que el seu pare li havia dit, però al final va acabar explicant-los el que havia passat.
Els nens esclaus i els seus pares van anar a treure en Lucius ràpidament i es van esforçar un munt fins aconseguir salvar-lo.
-Sort que m'heu salvat! -va dir en Lucius als esclaus, molt agraït.
Els nens van tornar a casa a explicar el que havia passat i el seu pare es va enfadar molt perquè s'havien relacionat amb els esclaus.
-Pare, aquests esclaus són molt bons i m'han ajudat -va explicar en Lucius.
Finalment, el pare es va adonar que aquests esclaus s'havien portat molt bé i va decidir fer una cosa meravellosa: els va concedir la llibertat i els va regalar un camp. Des d'aquell moment, van deixar de ser esclaus per ser una família plebea amb casa seva i el seu propi camp per cultivar.
En Marc i en Lucius eren dos nens, fills de patricis, que tenien un munt d'esclaus que havien de fer tot el que se'ls demanava.
-Netegeu tota la casa i arregleu tot el jardí! I després, doneu de menjar als cavalls! -els deien els pares d'en Marc i en Lucius als seus esclaus.
Un dia, Marc i Lucius van preguntar als pares si podien jugar amb els fills dels esclaus.
-No! No parleu amb ells! Els esclaus no juguen, els esclaus treballen, encara que siguin nens! -va contestar el pare molt enfadat.
Marc i Lucius van fer cas al seu pare i se'n van anar a fer una passejada.
-Mira quin pont més gran estan construint! -va dir en Marc.
-Sí! És gegant! Mira quanta gent està treballant! -va contestar en Lucius.
Tots dos es van quedar embadalits en veure aquella construcció i, de sobte, en Lucius va caure a un forat molt profund.
-Ajuda! – va cridar.
-Lucius, estàs bé? -li va preguntar en Marc.
-M'he fet mal! Demana ajuda! -va cridar el nen, mentre plorava de dolor.
En Marc va sortir corrent i va anar a buscar ajuda al pont. Quan va arribar, dos nens el van veure molt angoixat i li van preguntar:
-Què et passa? Podem ajudar-te?
En Marc es va quedar mut, perquè aquests dos nens eren els dos nens esclaus de casa seva i va recordar el que el seu pare li havia dit, però al final va acabar explicant-los el que havia passat.
Els nens esclaus i els seus pares van anar a treure en Lucius ràpidament i es van esforçar un munt fins aconseguir salvar-lo.
-Sort que m'heu salvat! -va dir en Lucius als esclaus, molt agraït.
Els nens van tornar a casa a explicar el que havia passat i el seu pare es va enfadar molt perquè s'havien relacionat amb els esclaus.
-Pare, aquests esclaus són molt bons i m'han ajudat -va explicar en Lucius.
Finalment, el pare es va adonar que aquests esclaus s'havien portat molt bé i va decidir fer una cosa meravellosa: els va concedir la llibertat i els va regalar un camp. Des d'aquell moment, van deixar de ser esclaus per ser una família plebea amb casa seva i el seu propi camp per cultivar.
AVUI SE CELEBRA EL DIA INTERNACIONAL PER A L'ABOLICIÓ DE L'ESCLAVITUD
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies