Hi havia una vegada un ramat d’elefants. Hi havia elefants joves, elefants vells, elefantes alts, grassos i prims. Elefantes així i aixà. Tots diferents però tots feliços i tots del mateix color… tots menys l’Elmer.
El conte ens ensenya a que acceptar els altres tal i com són, és un valor fonamental. No hem de valorar-los segons el seu físic o el més superficial, sinó a la persona en sí mateixa, en aquest cas a l'elefant en si mateix. I Elmer es dóna compte d'això en aquest relat, on sap que el seu ramat l’ aprecia per qui és i no per com és físicament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies